Manifest: 20 anys no són res
La Torna, l’Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia, va néixer l’any 1996 quan un grup de joves i amigues de l’institut i del barri vam obrir un local al carrer Vallfogona. Ens movien diferents inquietuds i trajectòries, però l’important era trobar-nos i teixir un espai de lluita i resistència a les polítiques neoliberals del primer govern d’Aznar. El vam obrir amb les nostres mans, amb els nostres diners, partint de l’autogestió i l’autoorganització.
L’any 2003 vam anar al carrer Sant Pere Màrtir, que ni és Sant, ni Màrtir, perquè estava de parranda: al país del goril·la blanc i la verge negra, com deia el nostre Rubianes. Volíem obrir-nos al barri, crear un espai i un temps sostret al mercat i a l’Estat i fer activitats culturals autoorganitzades. Volíem fomentar espais d’autonomia per oferir recer, eines i infraestructures als moviments socials. També vam participar del Procés de Vinaròs, un espai de debat i confluència d’experiències de l’esquerra independentista i, al 2006, vam portar l’Ovidi al Palau de la Música amb Propaganda pel fet i la Directa per treure la nostra fera ferotge amb samarreta vermella. Aquell dia va durar anys.
El 2011 va irrompre el 15M. Algunes hi vam participar i d’altres ens ho miràvem amb cert escepticisme. De cop i volta ens deien indignades, quan feia anys que lluitàvem i construíem alternatives. Avui, el grup fundador ha donat pas a una gestora de col·lectius diversos. En formem part el Grup de consum agroecològic Pinyol Vermell, la Comissió de Festes (Ni)Sant Pere (Ni)Màrtir, el Rocòdrom i el Centre Excursionista Cisco Mallorques, tot i que també hi van passar La Tele.cat i la Colla bastonera de la Vila de Gràcia Cop A Cop. Les persones que actualment impulsem l’ateneu compartim uns principis comuns: fomentar un independentisme de base –sense enquadraments orgànics a partits polítics–, i treballar per un espai heterogeni, d’esquerres i anticapitalista que aposti per l’autogestió, la salvaguarda dels vincles comunitaris, la cultura popular, el feminisme i l’economia solidària. Volem desafiar la Marca Barcelona, independentment de qui la gestioni en cada moment.
No tot han estat flors i violes. No ho hem fet tot bé, ni molt menys. La crítica i l’autocrítica també hi han estat presents. Ens han faltat moltes coses: formació feminista, més connexió amb altres lluites del barri i tenir cura del relleu generacional i de nosaltres mateixes. Hem plorat i hem rigut, hem lluitat i viscut. Ja són 20 anys. Es diu molt ràpid, però feu l’exercici de mirar la vostra vida 20 anys enrere. Durant aquest temps hem perdut companyes com en Cisco, en Jusep, la Consol i en Ferran, però també han nascut noves generacions, petites revolucionàries que són la llavor de lluites futures.
Portem una altra Gràcia als nostres cors: gràcies a tots els col·lectius amb qui hem compartit trinxeres, gràcies a les companyes que heu ofert part de les vostres vides per construir el que ara som. Juntes estem fent de Gràcia un bosc impenetrable. El Sherwood de Barcelona.
Vila de Gràcia (Països Catalans). Juny de 2016.